Anar directament al contingut

Dalt Vila

Dalt Vila: Foto 1
Dalt Vila
  • Dalt Vila: Foto 1
  • Dalt Vila: Foto 2
  • Dalt Vila: Foto 3
  • Dalt Vila: Foto 4

Després d'abandonar el seu primitiu assentament a sa Caleta, els fenicis fundaren a final del segle VII o principi del VI aC Ibosim, origen de l'actual ciutat d'Eivissa. El lloc escollit pels primitius pobladors per fundar la nova colònia fou el puig de Vila, indret des d'on es domina la badia que fou envoltat de murades per protegir-se dels grecs i dels romans. Ibosim fou la primera ciutat de l'arxipèlag balear, convertint-se gràcies al comerç marítim impulsat per l'imperi cartaginès en una de les més importants de la Mediterrània. D'aquesta època també data el recinte del Puig des Molins, considerat com la necròpolis més gran i més ben conservada de la cultura feniciopúnica.

La tercera guerra púnica comportà la destrucció de Cartago i a principi del segle II aC Ibosim passà a ser una ciutat federada de Roma adoptant el nom d'Ebusus. Durant el segle V dC i després de la caiguda de l'imperi romà, la ciutat entrà en decadència i fou conquistada pels vàndals, després pels bizantins i a principi del segle X dC passà a formar part de l'emirat de Còrdova amb el nom de Yabisa. Els musulmans reconstruïren les murades i poblaren l'illa contribuint al seu desenvolupament econòmic i cultural.

L'any 1229 el rei Jaume I conquistà Mallorca i el 1235 ocupà Eivissa en una expedició organitzada per Guillem de Montgrí. La ciutat i l'illa passaren a dependre de la Corona d'Aragó i foren repoblades per catalans. Al segle XVI, davant l'aparició de les armes de foc i els freqüents atacs dels turcs, el rei Felip II acordà construir una nova murada que envoltés la ciutat. El projecte fou encarregat a Giovanni Battista Calvi essent modificat i ampliat posteriorment per Giacomo Paleazzo. Conservades fins l'actualitat, les murades renaixentistes disposen de set baluards poligonals artillats i un revellí. Al segle XVIII, durant la Guerra de Successió que enfrontà partidaris de Felip V de Borbó i de Carles d'Àustria per ocupar la monarquia de la Confederació Hispànica, Eivissa es mostrà partidària del segon. Degut a aquest posicionament, les tropes borbòniques ocuparen la ciutat el que representà la pèrdua de les institucions de govern pròpies de l'illa i de la propietat de les salines, una de les principals activitats econòmiques de l'època, que passà a mans de la corona.

El recinte murat de la ciutat d'Eivissa, tradicionalment anomenat Dalt Vila, té cinc portes d'entrada. La principal és el portal de ses Taules, situat enfront del barri mariner de la Marina. Les dues estàtues romanes situades als costats del portal són dues reproduccions de les originals trobades durant la construcció del recinte i que actualment es conserven al Museu Arqueològic. Passat el portal s'accedeix al pati d'Armes, indret singular amb deu arcs de mig punt que durant anys acollí el primer mercat hippy de l'illa. Des d'aquest punt i passant per un portal, que per la cara exterior també està adornat amb una estàtua romana, s'accedeix a la plaça de la Vila. A partir d'aquí es poden escollir diferents recorreguts per conèixer el recinte.

Són de visita obligada, entre d'altres, els indrets següents: els baluards i es Revellí, des d'on es contemplen extraordinàries vistes sobre la badia, la moderna ciutat d'Eivissa, la platja d'en Bossa, ses Salines i l'illa de Formentera; l'antic convent dels dominics, actualment seu de l'Ajuntament d'Eivissa, on regularment es celebren exposicions i ballades pageses; la Catedral d'Eivissa, iniciada al segle XIV i finalitzada al segle XVIII; el Palau Episcopal, residència del Bisbe; el Museu Arqueològic, situat a l'antic edifici de la Universitat, institució de govern pròpia de l'illa fins a la seva abolició per Felip V al segle XVIII; l'edifici de la Reial Cúria, institució equivalent als tribunals de justícia actuals; el Castell, la torre de l'homenatge, l'Almudaina i la casa del Governador, conjunt d'edificis militars situats a la part més alta del puig de Vila i actualment en procés de restauració impulsat pel Consell d'Eivissa i Formentera; sa Carrossa, plaça on s'ubica una estàtua d'Isidor Macabich (Eivissa, 1883-1973), popular capellà i historiador eivissenc; el Museu d'Art Contemporani, ubicat en una antic magatzem i sala d'armes del segle XVIII; la capella de Sant Ciriac, on hi ha una entrada que segons la llegenda els catalans utilitzaren el 1235 per conquistar la ciutat; el Seminari, antiga residència dels jesuïtes i més tard seminari diocesà, actualment reconvertit en apartaments; i l'Hospitalet, antiga església en l'actualitat habilitada com a sala d'exposicions.

Dalt Vila ofereix al visitant molts altres al·licients com són els nombrosos bars, restaurants, botigues i galeries d'art i alguns petits hotels, establiments que complementen l'àmplia i variada oferta de serveis del popular barri mariner de la Marina situat entre la fortificació i el port.

El recinte fortificat de la ciutat d'Eivissa fou declarat el 1999 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Aquesta declaració també va incloure la necròpolis del Puig des Molins, el poblat fenici de sa Caleta i les praderies de posidònia del Parc Natural de ses Salines. Per celebrar aquest reconeixement internacional, l'Ajuntament d'Eivissa organitza durant el segon cap de setmana del mes de maig la festa Eivissa Medieval amb un ampli programa dedicat a la cultura i a l'oci. Recentment, la ciutat d'Eivissa ha ingressat en el grup Ciudades Patrimonio de la Humanidad de España, associació formada pels ajuntaments de les ciutats de l'Estat espanyol que pels seus singulars valors històrics, arquitectònics i culturals han merescut el reconeixement de la Unesco com a Ciutats Patrimoni de la Humanitat. Per últim, esmentar que l'Ajuntament d'Eivissa organitza regularment visites guiades pels carrers del conjunt històric de Dalt Vila i els barris de la Marina i sa Penya.

 
┌ltima actualitzaciˇ: 18/07/2004

© 1996-2017 BalearWeb / Eivissa - Publicitat - Contactar - Nota legal - Accessibilitat